lunes, 30 de mayo de 2011

prop de...


com el flaire d'una flor

suau i dolç

torna a mi,


amb la veu xiuxejant,

actitut d'aquells

no ho tenen tot,


llavors el seu batec

s'iguala amb el meu

com sempre,


i mentres intente

evadir-me, cada vegada

estic més aprop,


prop del desastre,

prop de tu,

prop d'ell,


el cor batega més fort,

tu lluites per quedar-te,

jo per fugir,

i ell per posseir-me.


noséqui.


4 comentarios:

Mo dijo...

¡¡¡gracias por regalarnos un poema!!!

Mo dijo...

Y de grietas nada...para eso está el barro y la amistad...eso también es amor

noséqui dijo...

...sin lugar a dudas Mo.
bs.

Pablo dijo...

Impresionante Laura. Un gran hallazgo para la tertulia. Y también una forma creativa de canalizar todos esos sentimientos :)