i la sorprén...?

...Ve per darrere i la sorprén, ella metrestant l'espera, està asseguda a la seua butaca preferida amb el portàtil en la faldilla absorta amb la seua música, les seues coses...i la sorprén, la sorprén amb un bes dolçet en el bescoll... la pell de tot el cos se li posa de gallina, tanca els ulls i s'imagina el que vindrà després...la seua pell, les seues carícies, sap que no es podrà resistir, sap que li llevarà el vestit, els talons....els accessoris, malgrat que han quedat per a sopar amb uns amics en un restaurant del centre, un dels seus preferits, no podrán estar-se'n... i es tornarà a dutxar, i es tornarà a arreglar per l'ocasió.

Arribaran tard, però somrients i amb els cabells un poc més desfets de l'habitual.

I s'imagina per un instant com el seu cos canvia d'estat, s'obri a l'intercanvi de fluids, als crits continguts, als besos apassionats, a la recerca del plaer més intens...

I la sorprén, la sorprén perquè són més de les dotze de la nit, i encara no ha arribat..

Es sorprén dormida damunt de la pantalla negra de l'ordinador, amb la màscara dels ulls correguda, el vestit arrugat, els peus unflats per les sabates....

llavors es posa el vestit de nit, el de dormir i s'abandona al món del somnis mentre una llàgrima li recorre la seua galta dreta, ha caigut un altre cop en el parany dels somnis impossibles.